Primavera, d'Enric Solanilla, evoca la frescor i vitalitat de l'estació primaveral a través d'un paisatge que respira vida. Els verds vibrants i els tons grocs suggereixen la renovació de la natura, mentre que els troncs marrons dels arbres aporten una connexió amb la terra. Aquesta obra convida l'espectador a submergir-se en un entorn que simbolitza el renaixement i l'esperança, característiques intrínseques de la primavera.

La tècnica mixta utilitzada per Solanilla permet una textura rica i variada, que complementa la lluminositat de l'escena. La disposició vertical dels arbres guia la mirada de l'espectador cap a l'horitzó, transmetent una sensació de grandesa i majestuositat. En conjunt, l'obra és una celebració del cicle natural i un recordatori de la bellesa que ens envolta.