L'obra 'Apolo' de Josep Maria Viaplana evoca la dualitat entre la força i la vulnerabilitat de l'ésser humà. L'elecció de femelles de ferro com a material principal podria suggerir una connexió amb la indústria i la mecanització, alhora que la forma humana representa l'essència de la vida. Aquesta tensió entre allò orgànic i allò inorgànic convida l'espectador a reflexionar sobre la relació entre l'home i la tecnologia en l'era contemporània.

A més, la disposició de les femelles, que semblen fluir cap avall, podria interpretar-se com una al·lusió a la transitorietat de l'existència. La figura, tot i que sòlida en la seva construcció, sembla estar en un estat de dissolució, suggerint que la identitat humana és tant un constructe com una experiència efímera.