Fotografia en blanc i negre de Kike Suay que captura estructures en descomposició emergint de l'aigua, creant un diàleg visual entre la rigidesa industrial i la fluïdesa natural. La composició minimalista i l'ús de l'espai negatiu evoquen una atmosfera de melancolia i reflexió sobre el pas del temps.

L'obra convida a contemplar la relació entre l'ésser humà i l'entorn, suggerint una narrativa d'abandonament i memòria. El tractament suau del blanc i negre aporta una qualitat etèria que transporta l'espectador a un espai d'introspecció.