En HORITZÓ, Gustavo Ghianda explora visualment el concepte de límits i la connexió entre el cel i el mar. La paleta en blanc i negre intensifica una atmosfera melancòlica, convidant a reflexionar sobre la vastitud de l'entorn natural. Els ocells en vol, disposats en una elegant corba, simbolitzen llibertat i moviment, contrastant amb la calma de l'aigua que s'estén fins a l'horitzó.

L'obra pot interpretar-se com una meditació sobre la recerca de pau interior en un món caòtic. La composició minimalista i la suavitat de les formes suggereixen un espai de contemplació, on cada element contribueix a la narrativa visual. Ghianda captura un moment efímer que ressona amb l'anhel humà de connexió amb la natura.