Antoni Tàpies (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – Barcelona, 6 de febrer de 2012) va ser un pintor, escultor i teòric de l'art català, considerat un dels artistes més influents del segle XX i màxim exponent de l'informalisme a nivell mundial. El seu llegat artístic es pot descobrir a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, situada al carrer Aragó, on també es conserva una àmplia biblioteca dedicada a l'estudi i la investigació de la seva obra.

De formació principalment autodidacta, Tàpies va desenvolupar un estil únic que fusionava tradició i innovació dins d'un llenguatge abstracte carregat de simbolisme. Va ser pioner en la incorporació de materials reciclats i objectes quotidians a les seves creacions: fustes, teles, portes velles, fragments tèxtils o elements trobats en desús, als quals atorgava un nou sentit artístic i expressiu.

La seva obra abasta un ampli ventall de disciplines, des de la pintura sobre tela i arpillera fins a l'escultura en bronze, fusta i ferro. Així mateix, la seva producció gràfica és extensa i molt valorada entre col·leccionistes de tot el món. Una etapa especialment rellevant va ser la seva participació en el moviment Dau al Set (1944-1952), del qual va ser fundador, i que va suposar un punt d'inflexió en l'art d'avantguarda a Espanya.

Reconegut tant a nivell nacional com internacional, Antoni Tàpies va exposar als museus més prestigiosos del món, convertint-se en una figura essencial per comprendre l'evolució de l'art contemporani. La seva capacitat per transformar allò quotidià en matèria poètica el situa com un dels grans referents de l'art modern.