Narcís Costa, nascut a Girona el 1949, és un escultor format a l'Escola Eina de Barcelona i a l'École des Beaux-Arts de París, on va residir durant quatre anys. A la dècada de 1970 es va establir a Roses, a l'Alt Empordà, desenvolupant una obra profundament lligada a la matèria i la seva història.

El seu treball es caracteritza per un tractament respectuós i disciplinat dels materials, especialment la fusta i el ferro. Costa no busca únicament reciclar, sinó atorgar una segona vida a objectes i elements que contenen un passat. Com ell mateix afirma: "Em resisteixo que les coses morin, no m'agrada estar sotmès a les regles del consum pel consum".

A través de la seva mestria i creativitat, transforma materials "viscuts" en escultures que alliberen la seva essència i ens conviden a redescobrir la seva bellesa i qualitats. Aquesta estratègia artística converteix cada peça en un pont entre la memòria de l'objecte i la seva nova forma, establint un diàleg entre passat i present.

L'obra de Narcís Costa es consolida com una referència dins l'escultura contemporània catalana, on la matèria no és només suport, sinó protagonista d'un procés de renaixement artístic.