L'obra 'Afrodita' de Josep Maria Viaplana evoca la dualitat entre la força i la delicadesa. Les femelles de ferro, tradicionalment associades amb la indústria, es transformen en una representació de la figura femenina, desafiant les nocions convencionals de l'escultura. L'elecció del material ressalta la resistència i la fragilitat inherents a la condició humana, especialment en la representació de la feminitat.

L'estructura oberta de l'escultura permet que la llum interactuï amb l'obra, creant ombres i reflexos que aporten una dimensió dinàmica. Aquest joc de llums i ombres suggereix una connexió entre la figura i el seu entorn, convidant l'espectador a reflexionar sobre la relació entre l'individu i el món que l'envolta.