Flor Negre, de Fernando Daza, és una exploració contemporània de la dualitat entre allò orgànic i allò abstracte. L'elecció del color negre evoca misteri i profunditat, convidant a reflexionar sobre la naturalesa de la forma i la percepció. La textura ondulada podria interpretar-se com una representació de la fragilitat i la força de la vida, suggerint un diàleg entre allò natural i allò artificial.

Realitzada en metacrilat, l'obra interactua amb la llum de maneres úniques, generant percepcions canviants segons l'angle d'observació. Aquesta peça no és només un objecte visual, sinó una experiència sensorial que convida a la contemplació i la introspecció.