Jaume Plensa Suñé (Barcelona, 1955) és un dels escultors espanyols més reconeguts a nivell mundial. La seva obra es caracteritza per la combinació de poesia, espiritualitat i experimentació amb materials com ferro, resina, vidre, llums i so. A més de la seva faceta escultòrica, ha treballat com a gravador, dibuixant i creador d'escenaris per a òpera i teatre, destacant la seva col·laboració amb La Fura dels Baus des de 1996.

En els seus inicis va explorar el volum i la tensió de l'espai, utilitzant ferro i tècniques de fosa. Més tard va incorporar lletres, números i símbols a les seves escultures, creant figures humanes monumentals i caps amb ulls tancats que conviden a la contemplació i al recolliment interior. Un exemple emblemàtic és “Alma del Ebro” (2008, Saragossa), on les lletres conformen un cos humà buit que reflexiona sobre la relació entre l'ésser humà i l'aigua.

La seva obra pública es troba a ciutats de tot el món com Chicago, Nova York, Madrid, Rio de Janeiro i Barcelona, convertint-se en un referent de l'art urbà contemporani.

Al llarg de la seva carrera, Plensa ha rebut importants guardons com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (2012), el Premi Nacional d'Art Gràfic (2013), el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2013) i diversos doctorats honoris causa en reconeixement a la seva projecció internacional.

A més de l'escultura monumental, Jaume Plensa ha desenvolupat una extensa producció en el camp de l'art gràfic, sent distingit per la Calcografia Nacional el 2013. També ha publicat llibres i il·lustracions, com la seva edició de William Shakespeare (2006) i Sombras y textos (2008).

Amb una trajectòria coherent i en constant evolució, Jaume Plensa ha transformat el llenguatge plàstic de l'escultura contemporània, integrant conceptualització, poesia i espiritualitat en obres que dialoguen amb l'espai públic i amb l'espectador.