Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) va ser un dels grans referents de la vanguàrdia pictòrica catalana de la segona meitat del segle XX, juntament amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i Joan Hernández-Pijuan. Pintor i gravador, la seva trajectòria artística el va convertir en un creador fonamental de l'informalisme espanyol, deixant una profunda empremta en l'obra gràfica contemporània.

Després d'una primera etapa figurativa, Guinovart va evolucionar cap a una pintura de temàtica social en gran format. A partir de 1957, influït per l'art abstracte i l'informalisme europeu, va incorporar al seu llenguatge visual una nova dimensió tridimensional, integrant objectes i desenvolupant un ric tractament matèric que també va traslladar als seus gravats.

La seva obra gràfica es caracteritza per un cromatisme fèrtil i expressiu, amb referències constants a la terra, el camp i la natura, establint un diàleg poètic entre signes i gestos. Gravats, litografies i serigrafies mostren la seva capacitat per transformar allò quotidià en símbols universals, carregats de força plàstica i sensibilitat.

Reconegut amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1982 i guardonat el 1990 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Guinovart va consolidar una trajectòria marcada per la innovació i l'experimentació.

Avui, la seva obra —incloent-hi la seva producció gràfica— forma part de prestigioses col·leccions públiques i privades, confirmant a Josep Guinovart com un dels artistes imprescindibles per comprendre l'evolució de l'art contemporani a Espanya.