Escultura abstracta de Narcís Costa que explora la relació entre l'ésser humà i el seu entorn. La forma bulbosa suggereix un hàbitat, un refugi que podria interpretar-se com una metàfora de la vida moderna, on la natura i l'artificialitat coexisteixen. La textura irregular i els relleus a la superfície evoquen la diversitat d'ecosistemes, recordant la bellesa d'allò orgànic en contrast amb la rigidesa de la base de marbre negre.

Aquest diàleg entre allò natural i allò artificial s'accentua a través de l'elecció de colors, on l'or resplendeix com un símbol de vida i calidesa, mentre que el negre de la base aporta un sentit d'estabilitat i solidesa. L'obra convida a reflexionar sobre la necessitat de trobar un equilibri en un món en constant canvi.