Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923 – 2009) va ser un destacat pintor, poeta i creador català, la trajectòria del qual el va convertir en una figura essencial de l'art contemporani espanyol. Tot i que va començar estudis d'arquitectura, aviat els va abandonar per dedicar-se plenament a la pintura i les arts visuals, influenciat pel seu entorn familiar i artístic.

El 1950 va viatjar a París gràcies a una beca, ciutat on va residir fins al 1954 juntament amb la seva esposa, la pintora Maria Girona i Benet. Allà es va impregnar dels corrents artístics de la postguerra, que van marcar el seu estil caracteritzat per una abstracció lírica i un ús delicat del color.

La seva obra gràfica ocupa un lloc fonamental en la seva producció. A través del gravat i la litografia, Rafols Casamada va explorar el mateix univers poètic que en la seva pintura, traslladant a l'estampa el seu llenguatge visual íntim i carregat de suggeriments. En aquestes obres, el color i la geometria dialoguen amb l'espai en composicions de gran subtilesa, que reflecteixen la seva profunda sensibilitat artística.

Al llarg de la seva carrera va rebre importants reconeixements, com el Premio Nacional de Artes Plásticas (1980), la Creu de Sant Jordi (1983), la Legió d'Honor del Govern de França (1991) i el Premi Nacional d'Arts Visuals de Catalunya (2003). El seu prestigi el va portar a ser nomenat acadèmic honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Avui, l'obra gràfica de Rafols Casamada es considera una part essencial del seu llegat, amb edicions que mostren la seva constant recerca d'equilibri entre forma, color i poesia.